domingo, 20 de junio de 2010

No em cridis que no et veig

L'escola, a recuperació: claus del fiasco de l'educació catalana a les proves de diagnòstic. Font de la noticia: El Periodico. Diumenge, 20 de juny del 2010
Destaquem dues perles que inclou la notícia. La primera a càrrec d'un tal Salvador Cardús, sociòleg (els sociòlegs són com els pedagogs, només que de tant en tant utilitzen un full de càlcul). No es perdin l'última  afirmació d'aquest bon home:
Creu que, durant anys, la societat ha menyspreat el valor de l'educació i que els pares dels estudiants n'han estat «còmplices inconscients». «La societat tenia un model alternatiu d'èxit, la regla era guanyar diners i abandonar com més aviat millor el sistema educatiu. Hem estat víctimes d'aquesta norma. S'ha de canviar i defensar l'esforç d'estudiar».
Cardús és dels que pensen que, en realitat, pares i estudiants ja se n'han adonat. Ell ho ha apreciat a les aules universitàries en què imparteix classe. «Comença a haver-hi un reconeixement de l'estudi des del punt de vista de les expectatives professionals», afirma.(...) «Vivim una desorganització d'horaris dramàtica en què la convivència familiar és a la cua de les prioritats. L'activitat laboral del pare i de la mare va en detriment del seguiment sistemàtic de l'activitat escolar. S'hi ha de fer alguna cosa», proposa el sociòleg. L'opinió que els mals resultats no reflecteixen tant la situació de l'alumnat com el context social en què vivim pren força entre els experts. «Si a un mestre català l'enviem a Finlàndia (paradigma de l'èxit) obtindrem resultats finlandesos, i un finlandès aconseguiria aquí resultats catalans».
La segona i potser la més esgarrifosa va a càrrec d'un tal Xavier Kirchner, enginyer (un altre més, si comptem el conseller Maragall), i director de prospectiva (prospectiva és el que diu la cançó de Doris Day un "Què Serà Serà"). Aquest home és el visionari de l'Educat 1x1 i, sobretot, de la Teletienda virtual del projecte Empúries. Pel que sembla, té més currículum com  a llop de mar en caiac que en educació (que no en té gaire). No obstant, segons sembla no li fa falta per fer afirmacions com aquestes. Llegeixin, llegeixin:  
L'enginyer Xavier Kirchner ha constatat que, els dissabtes al matí, les grans superfícies comercials estan abarrotades de públic en xandall que «sap més d'internet i tecnologies digitals que els experts de bata blanca» de l'època dels seus començaments. Kirchner afirma que «introduir ordinadors a l'escola no és innovar», sinó més aviat portar als centres una cosa que ja és comuna a la societat. L'enginyer, un dels coordinadors del programa que s'inicia al setembre amb la introducció de 7.000 portàtils a les aules de secundària, explica que sovint els coneixements no arriben a l'alumnat «perquè el format és erroni». «Els nens s'han acostumat a rebre els missatges d'una manera, però a l'escola els arriben d'una altra. Canviar el format no és una garantia que millorin els seus rendiments, dependrà de la potència del projecte educatiu, però salva el primer escull». L'enginyer explica que hi ha estudiants que han observat el despertar de l'interès per l'estudi en alguns companys. També certifica que els professors estan encantats d'haver passat d'estar d'esquena a la classe, escrivint amb guix a la pissarra, a veure els ulls de sorpresa dels alumnes al contemplar les imatges a la pissarra digital. Una transformació similar a la que es va forjar al passar de la missa tridentina i en llatí a les cerimònies amb l'oficiant de cara als fidels. Tot un Vaticà II.
Preferim l'anàlisi sobre l'educació actual de Guillermo Fesser i el treball de la seva Fundación GomaEspuma

No hay comentarios:

Publicar un comentario