lunes, 31 de mayo de 2010

L'escola rural, pendent de la sisena hora

La sisena hora no només no serveix per a res que no sigui acomodar l'escola als horaris desquiciants dels pares, sinó que a més el Departament d'Educació es fa un embolic amb els mestres.

De la notícia que publica avui el PUNT volem destacar el següent:

«Sense més mestres»

CCOO alertava ara fa unes setmanes que la culminació del desplegament de la sisena hora no s'acompanyarà d'un augment de plantilles, ja que el nombre total d'ensenyants previst per al curs vinent és igual o inferior al del curs actual. Així mateix, es queixaven que l'augment de plantilla que experimentaran algunes escoles es farà a costa de retallar el cos de mestres itinerants, que són els que imparteixen matèries especialitzades com ara anglès i educació especial. «La majoria de ZER perden, com a mínim, un mestre itinerant», asseguren membres del sindicat.

«Punt d'inflexió induït»

USTEC no només és del mateix parer, sinó que, a més, en la decisió d'Educació aquest sindicat hi veu la voluntat de frenar l'expansió que l'escola rural ha tingut els últims anys. «És un punt d'inflexió induït per trencar l'evolució d'aquestes escoles». sosté Xavi Díez. «Resulta més barat tenir la gent concentrada en escoles grans», considera aquest representant del sindicat. «S'havia convertit en una escola finlandesa a la catalana i ara hi passen la motoserra», hi afegeix. Al marge d'aquest aspecte, el portaveu d'USTEC considera «escandalós» que, en plena crisi, es vulgui implantar una «discutible» sisena hora que, segons els seus càlculs, costa a la Generalitat 103 milions d'euros anuals.

«Canvi de model»

El principal grup de l'oposició al Parlament també critica durament la conversió de mestres itinerants. La diputada banyolina de CiU Irene Rigau (exconsellera d'Educació) diu que s'està davant un canvi que «pot esberlar el model en nom de l'optimització de recursos i pot representar, amb el temps, una minva de la qualitat».

«La qualitat, garantida»

El govern assegura, però, que els canvis previstos no afectaran el nivell de qualitat que s'atribueix a l'escola rural. «És la joia de la corona del sistema educatiu i ho continuarà sent», afirma de manera contundent Andreu Otero, director dels serveis territorials d'Educació a Girona. El govern sosté que cap escola rural es quedarà sense alguna de les especialitats que s'hi imparteixen.

Petites, públiques i de poble

Les escoles rurals són les escoles de les tres pes: petites, públiques i de poble. Eren la norma a la Catalunya anterior als anys setanta. Però el despoblament dels nuclis més modestos va fer que el model entrés en crisi i, en molts casos, que l'escola es tanqués. Un cop la Generalitat va haver assumit les competències d'educació, es va decidir agrupar les escoles rurals que havien sobreviscut, per tal de compartir recursos i, per tant, de fer-les més viables des del punt de vista econòmic. Va ser així que, l'estiu del 1988, el govern va crear les zones escolars rurals (ZER). Cadascun dels centres té una mínima plantilla fixa de mestres, que es completa amb professorat especialitzat (en educació especial, música, anglès i gimnàstica), compartit amb altres escoles de la ZER. Amb aquest sistema, les escoles de poble i de ciutat quedaven igualades pel que fa a recursos. Com que tenen un nombre d'alumnes per mestre més reduït, en aquestes escoles es pot fer un seguiment de l'alumne més personalitzat que no el que s'ofereix en un centre gran. Es defineix encertadament com a «educació d'artesania».
Per què molesten les escoles rurals? Potser no encaixen en les fulles Excel amb les que el Departament d'Educació planifica les plantilles i recursos? O perquè independentment del seu èxit com model d'escola, són l'últim recurs al qual acudeixen molts pardres fugint del desastre en què s'ha convertit l'escola a Catalunya?

No hay comentarios:

Publicar un comentario